Algunes  de les principals modificacions  generades al Codi Penal per la Llei Orgànica 1/2.015, de 30 de març.

Modificació del règim de penes i la seva aplicació: la presó permanent revisable.

La principal novetat en relació al sistema de penes és la incorporació de la pena de «presó permanent revisable» per als supòsits d'excepcional gravetat, com és el cas dels assassinats especialment greus. (Arts. 33, 35, 36, 76, 78 bis i 92 CP).

Si bé la seva configuració no és el d'una pena definitiva cal preguntar-se si hi ha raons de prevenció general per a la introducció d'aquesta pena i si queda en entredit la reinserció social de presos com a principi orientador de les penes privatives de llibertat (art. 25 de la Constitució Espanyola).

En la Llei Orgànica de reforma del Codi Penal s'introdueixen també mesures de suspensió i substitució de la pena (art. 80-88, 90-94 bis). Així, es regula amb nou criteri la suspensió condicional de la pena, de tal manera que l'existència d'antecedents penals no sigui un obstacle per al seu atorgament i la llibertat condicional passa a ser una modalitat de suspensió de l'execució de la resta de la pena.

Supressió de les faltes i creació de nous delictes lleus.
La supressió de les faltes implica que, d'una banda, unes es derivessin a la via administrativa (Llei de Seguretat Ciutadana, o la via civil) i altres passaran a ser delictes lleus que s'han de substanciar d'acord amb el procediment previst en el Llibre VI de la Llei d'enjudiciament criminal anomenat "Judici sobre delictes lleus".

Responsabilitat penal de les persones jurídiques i delimitació clara entre administració deslleial i apropiació indeguda.
Es limita la responsabilitat penal de les persones jurídiques, en el cas de delictes comesos pels seus dependents, només als supòsits en què l'incompliment del deure de vigilància hagi tingut caràcter «greu». (Articles 31 bis, ter, quater i quinquies).

S'introdueix l'existència d'un programa de prevenció (programa de compliance penal) i d'un òrgan de supervisió i control del programa de prevenció implantat (complilance officer) com a causa d'exempció de la responsabilitat penal de la persona jurídica.

La regulació de l'administració deslleial es trasllada des dels delictes societaris als delictes patrimonials en tractar-se d'un delicte contra el patrimoni, no només societari. De fet, es tipifica com a tal la malversació de fons públics, inclosa, juntament amb les conductes de desviació i sostracció dels fons públics, altres supòsits d'administració deslleial en què el patrimoni públic resulti perjudicat.
D'altra banda, destaca la clara distinció dels tipus d'administració deslleial i d'apropiació indeguda. Nova tipificació de la malversació de fons públics com un supòsit d'administració deslleial. S'inclouen, juntament amb les conductes de desviació i sostracció dels fons públics, altres supòsits de gestió deslleial amb perjudici per al patrimoni públic. (Articles 252-254 CP).

Millores en la protecció contra la violència domèstica i de gènere.
Una novetat important és que el «gènere» s'inclou com a motiu de discriminació en l'agreujant de l'article 22.4 CP. A més, la reforma crea nous tipus delictius amb l'objectiu d'incrementar la protecció de les dones víctimes de delictes, com són, el delicte de matrimoni forçat, el delicte d'assetjament, el delicte d'inutilització o pertorbació del funcionament normal dels dispositius tècnics disposats per controlar el compliment de les penes, mesures de seguretat o mesures cautelars o les millores introduïdes en el delicte de tràfic d'éssers humans amb fins d'explotació sexual.